Una bona colla d'esquiadors, un parell en raquetes i fins i tot una gossa, la Tuca, vàrem pujar al Casamanya aquest diumenge dia 18 de gener.Com que jo no porto ni rellotge ni GPS no podré donar-vos dades de temps, alçades ni desnivells. Només dir que vam començar amb un dia una mica ennuvolat que no sabíem cap on es decantaria, i és que el Casamanya es caracteritza per tenir un temps molt variable, un cim molt ventat i freqüentment tapat. Sense saber què trobaríem a dalt comencem l'ascensió. Alguns amb molt d'ànim i energia i d'altres amb més parsimònia i paciènci
a, que fa pujada!
a, que fa pujada!El Casamanya és un cim senzill i molt evident. Fa pujada però no un gran desnivell i sempre amunt i directe. Quan ja sembla que hi ets, un petit coll i un parell de voltes i ja hi som. La imatge a mitja pujada feia pensar que aquí cadascú anava per on volia, i realment és així, es pot pujar per tot arreu.
A dalt de tot, la recompensa d'un dia assoleiat, ben obert, unes bones vistes i un descans. Fem les fotos del cim i gaudim del paisatge per començar la baixada. Ens hem esperar una estona i, quan la neu ha començat a estovar-se, tenim una baixada excel·lent, amb força neu i de bona qualitat, on els girs fàcilment s'encadenen i en poca estona tornem a ser a baix.
Vistes des del cim:
1 comentari:
Molt be per la piulada.
La meva i les meves fotos a:
http://gauachet.blogspot.com/2009/01/esqu-andorra.html
Publica un comentari a l'entrada