UECC: de febrer 2014

Cara Nord de la Torre de Marboré (3009). Via Ravier-Dufourmantelle.
Dificultad: MD+ (6a, A1+ Obligat).
21 i 22 de Setembre del 2013.

Tercer llarg

Ja fa molt de temps que aquesta via em rondava pel cap. Havia fullejat unes quantes vegades el llibre de les 100 millors dels Pirineus, de P. Bellefon i el seu destacat lloc en la posició 93.
També en el meu primer curs d’escalada, ens van regalar un llibre de l’ECAM on sortia alguna foto d’aquesta escalada....només veure les fotos em preguntava si jo ho podria fer-ho algun dia.
Aquesta via mítica va ser oberta per Jean Ravier i Claude Dufourmantelle els dies 29 i 30 de Setembre del 1956. Poca broma. Quan entres a la via penses, ‘Quins paios aquests! Com escalaven!‘.
Tot i els anys que han passat avui dia continua sent una senyora via. Té tots els ingredients, difícil 6b+ en lliure, llarga, i a equipar en molts dels passatges. Antigament en alguns punts claus de la via hi havia tacs de fusta, avui estan podrits i molts d’ells inservibles i els has de protegir amb friends i tascons.
És complicat trobar aquesta via en bones condicions, ja que a la part superior hi ha plaques de neu que duren fins i tot al setembre. És molt fàcil trobar-te algun llarg literalment mullat.
Per fi va arribar el moment. Li proposo al Ciscu Carmona d’anar-hi. La seva resposta va ser ràpida, ja que l’any passat ho va intentar, però només van poder fer l’aproximació per culpa del mal temps. El Ciscu em proposa que vingui també un amic seu, el Xavi Aymar. El Xavi és un bon alpinista, que ha estat en moltes expedicions. Com a anècdota, resulta que després d’aquesta escalada tinc un nou amic i he recuperat un cosí llunyà. Resulta que els nostres avis eren cosins, casualitats de la vida.
Decidit doncs i el dissabte 21 enfilem cap a San Nicolas de Bujaruelo. Decidim fer l’aproximació des d’ aquí, ja que tot i ser més llarga hi ha menys trajecte de cotxe que no pas des de Gavarnie.
L’aproximació la ventilem ràpid i a la tarda ja arribem al refugi de Sarradets. A on ens confirmen que no tenim lloc per dormir....i que fa està fent molt de fred. Toca vivac.
A les 7:00 enfilem l’aproximació. En diagonal i sense guanyar molta alçada ens dirigim com una mena de mastil o tub i des d’ aquí sempre anar pujant terrasses en diagonal fins que tenim la paret nord davant. Enfilem directament cap a on intuïm que hi ha la via. La via no es veu fins que no estàs ben bé davant, a on finalment localitzem el diedre groguenc que marca clarament el tercer llarg. Estem aproximadament 1 hora en una aproximació delicada i que demana molta intuïció.
Hi ha dues cordades que van a fer una via de caràcter esportiu. Comencen per un tram que coincideix amb el primer llarg de la Ravier i per tant ens toca esperar una bona estona.
Finalment comencem l’escalada:
1er Llarg (V), comença per un diedre-xemeneia. Els primers 4 metres ja t’ensenyen el que serà la via. El llarg està marcat de 4+, però coincidint amb bastants escalador pot ser perfectament V. Permet posar friends. En posem un de mitjà i després l’ alien groc. Hi ha un parell de pitons.Arribes al peu d’una placa tombada i es fa reunió amb 2 pitons i 1 buri.
2on llarg (V), comença per una placa tombada, fins arribar a un diedret, aquí hi ha un pitó però sembla que quedi molt desplaçat a la dreta. De totes maneres s’assegura bé amb friends , el diedre que cada vegada es va posant més vertical. Finalment arribem a una R al peu del gran diedre. Una R de 2 pitons (reforçable) una mica incòmoda.
3er llarg (6a+), per mi el més bonic de la via. Diedre de 6a+. Comença en un diedre perfecte i vertical a on només sortir de la R li podem encastar un friend del 4 (així ja no el passegem més). Es va fent, i col·locant alguna peça. Arribem a una petita plataforma inclinada que té tres pitons, saltem aquesta R i continuem, per una fissura ample a on entra bé un friend del 3, després d’uns metres verticals arribem a una reunió un xic incòmode amb tres pitons.
4a llarg (V+), llarg de flanqueig tant curiós com impressionant. Sortim de la R a caçar un pont de roca que tenim per sobre, després descendim per una vira amb bons cantos i finalment flanquegem directament per una placa vertical, amb bons cantos de mans però els peus queden bastant pelats. Quan fem uns metres de flanqueig hi ha unes gotes d’aigua pels peus que faciliten l’adherència. Aquest flanqueig està protegit per 2 pitons. Finalment arribem a un diedre- xemeneia, que a l’entrada té un pitó a la dreta, enfilem per escalada assequible fins la R , còmode i ara amb 2 parabolts, ja que han reequipat la via que comparteix R (Sida Vertical). En algunes piades aquest llarg el descriuen mullat......, nosaltres el vam enganxar sec i ja et tallava la respiració....Quan està mullat doncs pots flipar.
5e llarg: Llarg clau de la via i més difícil en diferència (6b+ / o 6a A1+ de friends).
Surt en flanqueig a la dreta una mica incòmode fins a agafar la fissura. Aquí es pot començar a posar alguna peça. La fissura ja ensenya les dents per arribar a un spit, bastant oxidat uns metres més amunt. Després del spit els peus queden bastant venuts i després d’alguna relliscada, fa ser més prudent i ens entretenim a posar algun friend més. Finalment s’acaba la fissura i entrem en uns petits desploms amb bona presa i amb vells pitons, per finalment flanquejar amb molt de pati fins a una R de 2 pitons.
6è llarg (6a). És un diedre xemeneia amb roca molt curiosa. Com si estigués polida per l’aigua. Hi ha pitons i també es pot posar alguna peça. Quan finalitza el diedre marxa clarament a la dreta a on a sobre d’un gran bloc hi ha dos burils que per agafar-los ens haurem d’estirar bé.
7è llarg (V+). Surt clarament a la dreta fins que ens superem una mica i agafem dos pitons, després marxa en diagonal ascendent a la dreta fins a un punt que hi ha dos pitons per protegir el pas per passar a la canal. És un pas tonto. Una vegada creuem la canal per una mena de placa tombada i descomposta de IV, arribem a unes repises còmodes. Aquí no hi ha R s’ha de muntar, però es pot muntar bé amb friends. No cal guardar friends pel següent llarg, ja que sabem que no en necessitarem gaires.
8è llarg Aquí hem d’anar clarament a una curiosa xemeneia que ens farà sortir a un altre extrem. Tècnica de xemeneia i sense poder posar cap peça. No trobem cap pitó en aquest llarg. Llarg fosc i impressionant.
9è llarg (V). Surt a la dreta per atansar una mena de diedre amb blocs, vertical. Hi ha algun pitó i també es pot reforçar bé. Quan portem uns metres del diedre agafem unes repises a la dreta fàcils però amb molt de pati i roca no tan bona, passat un gran bloc a on ens podem assegurar uns metres més arribem a una reunió que té 2 parabolts (d’una via nova). Aquest llarg acostuma a estar mullat. Nosaltres l’hem trobat sec, possiblement perquè ha fet molt de fred i vent, ha fet que l’aigua de dalt es glasses i no regalimés per la paret. Hem tingut sort.
10è llarg. Ara ja veiem que ens en estem sortint. Des d’ aquesta R, si es volgués, ja es podria sortir casi vorejant unes repises. Nosaltres continuem escalant. Sortim a l’esquerra a caçar un esglaó i a on té un punt dèbil que forma una petita xemeneia enfilem recte amunt. Es pot posar alguna peça. Després sortim a una placa tombada i acanalada i la pugem fins a arribar just a sota d’un mur.
11è llarg (V+). Des d’aquí hi ha vàries opcions. O bé sortir a l’esquerra per una repisa per vorejar el mur que tenim davant. Aquesta opció la descartem, es molt fàcil però està glaçada literalment i els peus de gat no són amics del glaç. L’altre opció es tirar recte per una mena de diedre i una última possibilitat era anar una mica a la dreta. La de la dreta és l’opció que elegim, pugem una petita placa per agafar una fissura ben ampla que té uns blocs de pedra empotrats a dins seu. Uns metres més amunt ja se surt a les plataformes de dalt a on és qüestió de buscar un bon punt de reunió.
Hem estat 6 hores escalant la paret, i ben contents ens abracem. És una escalada seria que no ens ha deixat indiferents. Pensant en els primers que la van obrir.....impressionant.
Encara tenim ganes de més i com a bons alpinistes anem a fer el cim de la Torre de Marboré.
Després descens per la ruta que porta de la Torre a les clavilles del Paso de los Sarrios. D’aquí a la Bretxa de Roland i finalment cap al refugi.
Recollim les coses, mengem alguna cosa i tirem avall. Encara arribem amb llum al cotxe.
Enfilem de tornada a la ciutat ben cansats però contents. Un cap de setmana ben complert d’activitat i amb bona companyia....
Aquí us deixo un enllaç d’un vídeo de l’escalada https://www.youtube.com/watch?v=4qZ-pMNw9Qw