Pic de Pala Clavera i Mont Valier

Ascensió al pic de Pala Clavera, de 2721m, i al Mont Valier, de 2838m, des del pont de les bordes de Perosa passant pel Camí de la Llibertat (*) i dormin al refugi d’Estagnous.

Sortim de  l’aparcament del pont de les bordes de Perosa per la pista  que va paral·lela al riu sentit nord-oest fins al barranc de la Clavera, a partir d’aquí deixem el bosc i la pujada és constat. El camí, malgrat ser el GR-55 que uneix el GR-11 i el GR-10, està poc senyalitzat. Arribem a l’estany de Clavera i després d’una bona estona assolim el Port de Clavera, línia divisòria entre el Pallars i l’Ariega. Un cop al coll i per la mateixa aresta pugem fàcilment a la Pala Clavera.

Iniciem el descens fins el bretxa de Peyre Blanc amb passos de II, per tornar a pujar i tornar a baixar fins el Col de Fausin. Allà comencem la pujada final al Mont Valier, on gaudim d’espectaculars vistes de bona part del Pirineu. Realitzem la baixada pel mateix camí de pujada fins el Col de Fausin i d’aquí baixem fins al refugi d’Estagnous.

El segon dia sortim del refugi i ens dirigim a l’Estang Rond, que es troba a 300 metres per sota nostre, i un cop allà pugem al Port de Clavera. Per acabar, iniciem el descens pel mateix itinerari que vam fet el dia anterior, fins a les Bordes de Perosa.

(*) Pas utilitzat per milers de persones que fugien de la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial.

 

Punts de pas:

Primera jornada

Aparcament Bordes de Perosa.....1475 m

Barranc de Clavera ......................1560 m

Estany de Clavera.........................2260 m

Coll del Port de Clavera............... 2522 m

Pic de Pala Clavera...................... 2721 m

Col de Fausin................................2637 m

Mont Valier................................... 2838 m

Refugi d’Estagnous.......................2246 m

Segona jornada

Refugi d’Estagnous.......................2246 m

Estang Rond.................................1929 m

Coll del Port de Clavera................2522 m

Aparcament Bordes de Perosa.... 1475 m

Desnivells i horaris:

1r dia: +1621 m. -855 m.       2n dia: +605 m. -1324 m.

8h. 15m. (*) 12.820 km.        5h. (*) 11 km.           (*) temps total, comptant aturades.

Sortida realitzada els dies 23 i 24 d’agost per: Llorenç Font, Mireia Malcampo, Olga Manrubia i Joan Malcampo

 

Monte Cintu (2706 m)

Aquest estiu vam decidir visitar Còrsega, una illa del Mediterrani amb excel·lents platges i moltes muntanyes... A l’interior de l’illa hi ha una serralada que la travessa de nord a sud i que es possible resseguir en tota la seva longitud mitjançant un sender de gran recorregut, el GR 20. Aquest es pot realitzar en 10 o 15 etapes amb un longitud de 180 km i mes de 22 mil metres de desnivell.

El punt culminant de l’illa es el Monte Cintu de 2706 m. Aquest cim es el que ens hem proposat pujar i ho farem per l’itinerari de la vessant sud que surt des de el poble de Lozzi (1080 m). L’inici del camí es al costat del càmping del monte Cintu, on es pot deixar el cotxe i on comença una pista tancada als vehicles que puja fins a l’antiga edificació de l’Astradella (1610 m). A continuació el camí ens condueix fins el refugi d’Ercu (1667m), on comença la verdadera pujada al cim. Ens espera al principi una forta pujada per un camí molt pedregós, fins que ha la meitat de la pujada unes canals i diedres de bon granit ens faran fer varies grimpades amb passos de II grau, fins arribar a l’aresta cimera. Aquí el camí s’ajunta amb l’itinerari del vessant nord que puja des de el poble d’Asco. Només ens queda resseguir una entretinguda aresta fins arribar al cim del Monte Cintu (2706 m), on unes magnifiques vistes ens permeten veure les muntanyes que ens envolten i el mar.

Bastiments (2881 m)

Data: 18-09-2016

Participants: Miquel Martinez, Miquel Martínez Vila, Mònica Vila

Matinal al cim del Bastiments des del parking de Vallter 2000. Dia fred, ventós però cel molt clar. La vista era espectacular: des del Cap de Creus  fins a Montserrat. Al cim hi havia una finíssima capa de neu caiguda la nit abans.

Cara Nord de la Torre de Marboré. Via Ravier-Dufourmantelle

Cara Nord de la Torre de Marboré (3009). Via Ravier-Dufourmantelle.
Dificultad: MD+ (6a, A1+ Obligat). 
21 i 22 de Setembre del 2013.

Tercer llarg

 Ja fa molt de temps que aquesta via em rondava pel cap. Havia fullejat unes quantes vegades el llibre de les 100 millors dels Pirineus, de P. Bellefon i el seu destacat lloc en la posició 93.
També en el meu primer curs d’escalada, ens van regalar un llibre de l’ECAM  on sortia alguna foto d’aquesta escalada....només veure les fotos em preguntava si jo ho podria fer-ho algun dia.
Aquesta via mítica va ser oberta per Jean Ravier i Claude Dufourmantelle els dies 29 i 30 de Setembre del 1956. Poca broma. Quan entres a la via penses, ‘Quins paios aquests! Com escalaven!‘.
Tot i els anys que han passat avui dia continua sent una senyora via. Té tots els ingredients, difícil 6b+ en lliure, llarga, i a equipar en molts dels passatges. Antigament en alguns punts claus de la via hi havia tacs de fusta, avui estan podrits i molts d’ells inservibles i els has de protegir amb friends i tascons.
És complicat trobar aquesta via en bones condicions,  ja que  a la part superior hi ha plaques de neu que duren fins i tot al setembre. És molt fàcil trobar-te algun llarg literalment mullat. 
Per fi va arribar el moment. Li proposo al Ciscu Carmona d’anar-hi. La seva resposta va ser ràpida, ja que l’any passat ho va intentar, però només van poder fer l’aproximació per culpa del mal temps. El Ciscu em proposa que vingui també un amic seu, el Xavi Aymar. El Xavi és un bon alpinista, que ha estat en moltes expedicions. Com a anècdota, resulta que després d’aquesta escalada tinc un nou amic i he recuperat un cosí llunyà. Resulta que els nostres avis eren cosins, casualitats de la vida.
Decidit doncs i el dissabte 21 enfilem cap a San Nicolas de Bujaruelo. Decidim fer l’aproximació des d’ aquí, ja que tot i ser més llarga hi ha menys trajecte de cotxe que no pas des de Gavarnie.
L’aproximació la ventilem ràpid i a la tarda ja arribem al refugi de Sarradets. A on ens confirmen que no tenim lloc per dormir....i que fa està fent molt de fred. Toca vivac.
A les 7:00 enfilem l’aproximació. En diagonal i sense guanyar molta alçada ens dirigim com una mena de mastil o tub i des d’ aquí sempre anar pujant terrasses en diagonal fins que tenim la paret nord davant. Enfilem directament cap a on intuïm que hi ha la via. La via no es veu fins que no estàs ben bé davant, a on finalment localitzem el diedre groguenc que marca clarament el tercer llarg. Estem aproximadament 1 hora en una aproximació delicada i que demana molta intuïció.
Hi ha dues cordades que van a fer una via de caràcter esportiu. Comencen per  un tram que coincideix amb el primer llarg de la Ravier i per tant ens toca esperar una bona estona.  
Finalment comencem l’escalada:
1er Llarg (V), comença per un diedre-xemeneia. Els primers 4 metres ja t’ensenyen el que serà la via. El llarg està marcat de 4+, però coincidint amb bastants escalador pot ser perfectament V. Permet posar friends. En posem un de mitjà i després l’ alien groc. Hi ha un parell de pitons.Arribes al peu d’una placa tombada i es fa reunió amb 2 pitons i 1 buri.
2on llarg (V), comença per una placa tombada, fins arribar a un diedret, aquí hi ha un pitó però sembla que quedi molt desplaçat a la dreta. De totes maneres s’assegura bé amb friends , el diedre que cada vegada es va posant més vertical. Finalment arribem a una R al peu del gran diedre. Una R de 2 pitons (reforçable) una mica incòmoda.
3er llarg (6a+), per mi el més bonic de la via. Diedre de 6a+. Comença en un diedre perfecte i vertical a on només sortir de la R li podem encastar un friend del 4 (així ja no el passegem més). Es va fent, i col·locant alguna peça. Arribem a una petita plataforma inclinada que té tres pitons, saltem aquesta R i continuem, per una fissura ample a on entra bé un friend del 3, després d’uns metres verticals arribem a una reunió un xic incòmode amb tres pitons.
4a llarg (V+), llarg de flanqueig tant curiós com impressionant. Sortim de la R a caçar un pont de roca que tenim per sobre, després descendim per una vira amb bons cantos i finalment flanquegem directament per una placa vertical, amb bons cantos de mans però els peus queden bastant pelats. Quan fem uns metres de flanqueig hi ha unes gotes d’aigua pels peus que faciliten l’adherència. Aquest flanqueig està protegit per 2 pitons. Finalment arribem a un diedre- xemeneia, que a l’entrada té un pitó a la dreta, enfilem per escalada assequible fins la R , còmode i ara amb 2 parabolts, ja que han reequipat la via que comparteix R (Sida Vertical). En algunes piades aquest llarg el descriuen mullat......, nosaltres el vam enganxar sec i ja et tallava la respiració....Quan està mullat doncs pots flipar.
5e llarg: Llarg clau de la via i més difícil en diferència (6b+ / o 6a  A1+ de friends). 
Surt en flanqueig a la dreta una mica incòmode fins a agafar la fissura. Aquí es pot començar a posar alguna peça. La fissura ja ensenya les dents per arribar a un spit, bastant oxidat uns metres més amunt. Després del spit els peus queden bastant venuts i després d’alguna relliscada, fa ser més prudent i ens entretenim a posar algun friend més. Finalment s’acaba la fissura i entrem en uns petits desploms amb bona presa i amb vells pitons, per finalment flanquejar amb molt de pati fins a una R de 2 pitons.
6è llarg (6a). És un diedre xemeneia amb roca molt curiosa. Com si estigués polida per l’aigua. Hi ha pitons i també es pot posar alguna peça. Quan finalitza el diedre marxa clarament a la dreta a on a sobre d’un gran bloc hi ha dos burils que per agafar-los ens haurem d’estirar bé.
7è llarg (V+). Surt clarament a la dreta fins que ens superem una mica i agafem dos pitons, després marxa en diagonal ascendent a la dreta fins a un punt que hi ha dos pitons per protegir el pas per passar a la canal. És un pas tonto. Una vegada creuem la canal per una mena de placa tombada i descomposta de IV, arribem a unes repises còmodes. Aquí no hi ha R s’ha de muntar, però es pot muntar bé amb friends. No cal guardar friends pel següent llarg, ja que sabem que no en necessitarem gaires. 
8è llarg Aquí hem d’anar clarament a una curiosa xemeneia que ens farà sortir a un altre extrem. Tècnica de xemeneia i sense poder posar cap peça. No trobem cap pitó en aquest llarg. Llarg fosc i impressionant.
9è llarg (V). Surt a la dreta per atansar una mena de diedre amb blocs, vertical. Hi ha algun pitó i també es pot reforçar bé. Quan portem uns metres del diedre agafem unes repises a la dreta fàcils però amb molt de pati i roca no tan bona, passat un gran bloc a on ens podem assegurar uns metres més arribem a una reunió que té 2 parabolts (d’una via nova). Aquest llarg acostuma a estar mullat. Nosaltres l’hem trobat sec, possiblement perquè ha fet molt de fred i vent, ha fet que l’aigua de dalt es glasses i no regalimés per la paret. Hem tingut sort.
10è llarg. Ara ja veiem que ens en estem sortint. Des d’ aquesta R, si es volgués, ja es podria sortir casi vorejant unes repises. Nosaltres continuem escalant. Sortim a l’esquerra a caçar un esglaó i a on té un punt dèbil que forma una petita xemeneia enfilem recte amunt. Es pot posar alguna peça. Després sortim a una placa tombada i acanalada i la pugem fins a arribar just a sota d’un mur.
11è llarg (V+). Des d’aquí hi ha vàries opcions.  O bé sortir a l’esquerra per una repisa  per vorejar el mur que tenim davant. Aquesta opció  la descartem, es molt fàcil però està glaçada literalment i els peus de gat no són amics del glaç. L’altre opció es tirar recte per una mena de diedre i una última possibilitat era  anar una mica a la dreta. La de la dreta és l’opció que elegim, pugem una petita placa per agafar una fissura ben ampla que té uns blocs de pedra empotrats a dins seu. Uns metres més amunt ja se surt a les plataformes de dalt a on és qüestió de buscar un bon punt de reunió.
Hem estat 6 hores  escalant  la paret, i ben contents ens abracem. És una escalada seria que no ens ha deixat indiferents. Pensant en els primers que la van obrir.....impressionant.
Encara tenim ganes de més i com a bons alpinistes anem a fer el cim de la Torre de Marboré.
Després descens per la ruta que porta de la Torre a les clavilles del Paso de los Sarrios. D’aquí a la Bretxa de Roland i finalment cap al refugi. 
Recollim les coses, mengem alguna cosa i tirem avall. Encara arribem amb llum al cotxe.
Enfilem de tornada a la ciutat ben cansats però contents. Un cap de setmana ben complert d’activitat i amb bona companyia....         
Aquí us deixo un enllaç d’un vídeo de l’escalada  https://www.youtube.com/watch?v=4qZ-pMNw9Qw

Primers llargs

Flanqueig del 4at llarg

Arribant a la R4

Fisura del 5e llarg

Arribant a la R5

      

Ciscu Carmona, Xavi Aymar i Víctor Artís

CURS D'ESCALADA NIVELL 1

Curs d'escalada subvencionat per la FEEC. Del 20 al 22 d'octubre del 2011.
Veure programa.
Més informació els dijous de 19 a 21 hores a l'edifici PRECSA, o bé al mail ueccornella@feec.cat

SESSIONS D'ESCALADA AL ROCÒDROM

Els propers divendres del mes de juliol (1, 8, 15, 22 i 29), es duran a terme unes sessions amb l'objectiu d'apendre les principals tècniques per escalar en seguretat en rocòdrom.
L'horari és de 18 a 20 hores.
El preu de 50,00 € (les 5 sessions), més 5,00 de l'assegurança pels no Federats.
Inscripcions fins el 27 de juny, sols hi ha 10 places.
Veure el programa.
Inscripcions al mateix edifici dePRECSA els dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

Cursos Monitors - iniciadors 2012

l'Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM) realitzarà proves d'accés als Cursos de monitors del 2012 les següents dates:
17 i 18 de setembre: Barrancs, Excursionisme i Escalada.
14 i 15 de gener: Alpinisme i Esquí de Muntanya.
En funció dels alumnes que superin les proves i de la seva procedència territorial, es faran els Cursos.
Per a més informació sobre les titulacions Federatives.
Per saber el contingut de les proves d'accés, els continguts son orientatius, però similars als de l'avaluació final.
Interessats: ueccornella@feec.cat.

Expedició al NUN

FORMACIÓ CURSOS 2011

Accés al Calendari. Informació i inscripcions ueccornella@feec.org

La UECC subvencionarà parcialment la inscripció dels socis als Cursos Formació d’Esportistes ECAM Baix Llobregat.

Expedició al Nun

Crònica resum

Amics i amigues que heu anat seguint la nostra ascensió al Nun, ja som al camp base dutxats, afaitats, hidratats, descansats i nodrits. I ara creiem que és un bon moment per a explicar-vos com a anat tot plegat. Fins ara només hem fet relats parcials i no hem volgut entrar en massa detalls per a no espantar ningú, especialment les famílies.

Com ja us havíem anat relatant, el dia trenta-u de juliol sortíem del camp base per anar a fer cim després de dues pujades al camp 1. En realitat, i aquesta és la primera que fins ara us havíem estalviat, en la segona pujada al camp 1 era previst que hi dormíssim però, gràcies al control de saturació d’oxigen que en Xavi Arias ens realitza regularment, vam descobrir que en Llorenç es trobava en una situació crítica, fet que ens obliga a una baixada fulgurant al camp base. Allà se li confirma un principi d’edema cerebral, se li subministra via intramuscular dexametasona i amb dos dies de descans el supera amb una sorprenent rapidesa. En Xavi Arias fa les consultes mèdiques pertinents transmetent a metges especialistes les dades d’en Llorenç, i en confirmar-nos la seva recuperació i garantir-nos que les seves condicions físiques són les adeqüades, decidim continuar l’equip al complert.

Així doncs, el 31 sortim tots amb forces renovades, i superat l’ensurt, cap al camp 1, on passem la primera nit a 5.500m. El dia 1 equipem el camp 2 i retornem al camp 1, per pujar el dia 2 a instal·lar-nos definitivament, i durant 3 dies, en aquest camp 2 a 5.700m d’alçada. Com podeu veure la diferència d’alçada entre els camps 1 i 2 és molt poca, però enmig hi ha un immens plató de gel. Durant els dies 3, 4 i 5 d’agost, realitzem puntes d’aclimatació a 6.000m durant el procés d’instal·lació, per part dels xerpes, de les cordes fixes que ens han de dur al camp 3. Al llarg d’aquests dies observem cada tarda la vitalitat de la muntanya que tenim al davant, i que com si es tractés d’una bèstia que desperta d’un mal son, va purgant a través de dotzenes d’allaus la neu que ha anat acumulant al llarg de la nit. Nevades doncs, de nit, i sol i calor a la tarda converteixen la nostra muntanya en un terreny amb alt risc d’allaus, que ens obligarà a afinar molt els horaris en què hi transitem.

Finalment, el dia 6 sortim cap al camp 3 enfilant-nos per una inacabable paret vertical que també, la tarda anterior ha rebut les conseqüències d’una de les allaus, malmetent part de les cordes instal·lades i que ens toca refer. A mitja tarda arribem al camp 3, a 6.500m d’alçada on ens preparem per a descansar unes hores, amb la intenció de sortir cap a cim a les dues de la matinada. A aquella hora però, està nevant novament i no podem sortir fins a les 7 del matí.

Hem begut quelcom calent i hem descansat unes hores, però el cos està realment estrany, com no podria ser d’una altra manera. Anem avançant lentament, l’ascensió és realment vertical. S’alternen trams de neu, de roca i de gel. Cordes abandonades i el cadàver d’un company que va tenir menys fortuna que nosaltres, ens confirmen que anem per la ruta correcta. La progressió però, a aquella alçada i amb aquella dificultat, tot i l’inestimable suport dels xerpes que instal·len les cordes fixes, és veritablement esgotadora i en conseqüència lenta. La bona aclimatació però, fa que, tot i l’esgotament, a les 5 de la tarda xafem l’aresta que ens ha de dur al cim, en molt bon estat anímic. Allà prenem la decisió de continuar endavant, assumint que irremeiablement, la major part del descens serà nocturn, amb la tranquil·litat de saber que ens espera a una bona nit gràcies a la informació meteorològica permanent que en Xavi Arias rep a través d’un servei contractat ad hoc.

Comencem a assaborir el somni. Una hora enfonsant-nos en 40cm de neu verge ens exigeixen un nou sacrifici, però ja res no ens pot aturar. Sabem que el cim és nostre, l’adrenalina s’ha activat totalment. Dos anys de planificació, d’estalvi, d’il·lusions. Mesos de preparació, d’entrenaments. Setmanes de sacrifici personal i familiar. Tot per arribar a aquest moment.

El somni s’ha fet realitat. Les emocions brollen, les abraçades emergeixen arreu, les llàgrimes delaten els més profunds sentiments: hem assolit el nostre sostre. Probablement el dia 7 d’agost a les 6 de la tarda érem les persones que ens trobàvem a més alçada en tot el nostre planeta. El que és segur però, és que en aquell moment ens sentíem les persones més felices del món.

Tot i així encara ens quedaven moltes hores de patiment. Ens quedava baixar 2.400m fins el camp base. 5 hores rapelant de nit, refent algunes cordes que aquella mateixa tarda ens havia tornat a arrencar una nova allau, una nova nit a 6.500m, tornar a creuar un inacabable plató de gel, superar dotzenes d’esquerdes que la calor havia obert. I per fi, el camp base. Per a la gent que coneix els riscos de la muntanya, no hi ha dubte que aquest és el cim real. Ara sí que ja ho podem dir ben alt: hem fet el cim!!!

Ens diuen, però que per a tornar a casa potser encara haurem de viure alguna altra ventura, doncs Leh, la capital de la regió on ens trobem i on hem d’agafar l’avió de tornada, ha patit uns aiguats devastadors, amb 130 morts i 600 desapareguts. Ja us informarem de la darrera etapa de retorn a casa.

Ens veiem aviat.

Camp base del Nun, 4.700m, 9 d’agost de 2010

Expedició al Nun

Aquest estiu els socis de la nostra entitat Albert Manyosa, Joan Malcampo, Llorenç Font i Xavier Vendrell; junt amb en Xavier Arias, company del C.E. d'Esplugues, estan a l’Himàlaia de la India per tal d’ascendir al pic Nun de 7.135 m.
Els hi desitgem molta sort en el seu projecte, i us convidem a seguir-los en la seva aventura al següent enllaç:

http://www.xaviarias.cat/

OBJECTIU 4.000 – JULIOL 2010 - Sortida col·lectiva als Alps

OBJECTIU 4.000 – JULIOL 2010 - Sortida col·lectiva als Alps:

Dia 24 Cornellà – Chamonix.
Viatge fins a la capital de l’alpinísme. Pernoctació al càmping Les Cimes.
Dia 25 Chamonix.
Dia lliure.
Dia 26 Chamonix – Les Grands Montets (Petita Verte 3.512 m.).
Aclimatació a l’alçada, pràctiques de gelera.
Les Grands Montets – Täsch.
Viatge fins a Suïssa, pernoctació al càmping de Täsch.
Dia 27 Täsch – Weissmies (4.023 m.) – Täsch.
Anirem fins a la Vall de Saas-Fee per assolir el nostre primer 4.000.
Dia 28 Täsch – Zermatt – Ref. Hörnli (3.260 m.) – Zermatt – Täsch.
Gaudirem de la immensitat del Cerví o Matterhorn que amb els seus 4.478 m.
no és el més alt però si el més majestuós dels Alps.
Dia 29 Randa – Ref. Dom.
Sortiem a peu des de el mateix poble per a superar els 1.540 m. De desnivell fins al
refugi a on soparem i dormirem.
Dia 30 Ref. Dom – Dom Des Mischabel (4.545 m.) – Ref. Dom – Randa
1.605 m. d’ascens i 3.145 m. de descens, per assolir el gran objectiu de les vacances, el 6è cim més alt dels Alps i la més alta integrament en territori suís.
Dia 31 Täsch – Cornellà. Viatge de tornada.

Sortida a Coma de Vaca (27-28/03/2010)

Els passats 27 i 28 de Març, l' Oriol, l'Albert, el Josep i l'Alfred vam fer la travessa: Queralbs,
Coma de Vaca, Refugi de Coma de Vaca, Coll de Carança, Pic de la Fossa del Gegant, Pic de Nou Creus, Nuria. Amb un temps magnific, poca neu a la solana i bona neu als vessants nord, va estar una magnifica travessa.

Malanyeu

Aquest diumenge no hem tingut sort a la Dent d'Orlu, així que vàrem sortir corrents de França i vàrem venir a Malanyeu. Cap de nosaltres hi havia estat abans. Vàrem fer una mica de dits abans de baixar a Cercs a menjar uns canalons molt ben guanyats!.

L'Alfred de primer fent una via no "exactament identificada".

La pared de Malanyeu.

Dent d'Orlu (2.222 metres)

Com a cloenda de la temporada d'esquí, i com que ja fa anys que per aquestes dates ja no quede neu, acostumem a sortir a fer una "escalada clàssica". Enguany com que tenim massa neu per el Pirineu Central, hem decidit fer alguna via de la cara Est de la dent d'Orlu.

Vista de la Dent d'Orlu des de el Pic Oriental de la Portella d'Orlu el gener del 2008. Aquest cim sempre m'ha semblat fascinant. No el pots veure a no ser que t'enfilis una mica. Peró avui, no el veurem ni quan ens enfilem al mateix cim. La boira, que ara fa un any i mig, cobria la vessant Francesa, ha decidit capgirar la situació, i nomes cobreix el cim. La roca es tota mullada, la visibilitat molt reduïda, i fa un fred de rigorós hivern.

Pujant per la normal, i a una mica mes de una hora des de on hem deixat el cotxe i hem fet el bivac, ens hauríem de desviar cap el Col de l'Egue per arribar a les vies de la cara Est. Però el temps es molt dolent i decidim abandonar l'idea de l'escalada i ens conformem en pujar al cim per la normal. Almenys no marxarem amb les mans buides. Aquesta foto de la cruïlla es feta a la baixada ja que a la pujada no es veia res mes que el poste.

Pujant per la normal, podem comprovar les característiques de la roca d'aquest cim. Mmmm! te bona pinta! Ja tornarem.

Josep, Alfred. Jordi

A la baixada surt una mica el sol, el just per poder comprovar el descens de la Dent, que el 2008 van fer uns companys del Cegesqui. Segur que nosaltres la programem la temporada que be, per que segur que encara nevarà mes que aquest any.

Totes les fotos

Forcanada - Mall des Puis

El passat 27 i 28 de setembre vam podem fer l’ascensió a la Forcanada o Mall de Puis (2881 m), per la vall de riu Nere (Aran). Desprès de un excel·lent vivac al llac de Toro, de bon matí enfilem el camí que per pedregams i tarteres condueixen al coll sud de la Forcanada, on arribem per una descomposta canal. Aquí comença l’ascensió de l’aresta per la via normal, que no presenta gaires dificultats (II) però que amb una roca mediocre i unes bones timbes, requereixen tota la nostra atenció. La vista des de els dos cims es magnifica amb impressionants panoràmiques sobre les Maladetes.

Ascensió a la Forcanada o Mall de Puis

Els propers 27 i 28 de Setembre pensem realitzar l’ascensió a la Forcanada o Mall de Puis (2881 m), per la vall de riu Nere (Aran) que inicialment vàrem programar per el juny i que no es va poder fer per massa neu i les males previsions meteorológuiques.

L’ascensió la farem per l’aresta de la via normal (II).

Degut a que en la vall no hi a cap refugi està pensat fer un vivac en el llac de Toro.

Podeu trobar mes informació dels itineraris en els següents links:

Itinerari d'ascensió per l'aresta
Itinerari per el corredor

Si esteu interessats en la sortida contacteu amb l’Alfred, alfred.fontanals@upc.edu o al telèfon 616715674.

Teso de Son

L'accident d'aquesta setmana ens obliga a estar molt atens, llocs a on no esperaríem un allau poden ser extremadament perillosos per que la neu s'ha envellit sobre plaques molt fràgils.

Trobareu mes informació al centre de predicció de l'Aran i també les fotografies del accident.

Definició d'etiquetes 1 de 2

No esborreu aquesta entrada.