Al arribar al coll de les Portelles, davant la nostra presencia van decidir baixar la segona tirada de la via Gam de la Portella Petita, graduada amb un V.
Podeu veure les fotos en el link
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada. Mostrar tots els missatges
divendres, 1 d’agost del 2014
Cabres a la Portella Petita
A la regió d'Agulles de Montserrat vam poder veure com les cabres poden passar per tot arreu....
Al arribar al coll de les Portelles, davant la nostra presencia van decidir baixar la segona tirada de la via Gam de la Portella Petita, graduada amb un V.
Podeu veure les fotos en el link
Al arribar al coll de les Portelles, davant la nostra presencia van decidir baixar la segona tirada de la via Gam de la Portella Petita, graduada amb un V.
Podeu veure les fotos en el link
dimecres, 4 de juny del 2014
3r Open Escalada Dificultat Cornellà
Aquest és el tercer any que organitzem un Open
d’Escalada a Cornellà. L’Open és de dificultat i per tant, es realitzarà a la
part del rocòdrom amb vies de fins a 14 metres d’alçada.
Es realitzarà una competició amb tres categories
ben diferenciades, una SUB 12 (nens i nenes d’entre 10 i 11 anys), un altra de
SUB 15 (nens i nenes de 12 a
14 anys) i la general (de 15 a
99 anys......)
Lloc
i dia:
Rocòdrom
de Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat
Dissabte,
28 de juny del 2014
15.30 h
Recepció competidors Sub 12 i Sub 15
16 a 17 h Competició Sub 12 i
Sub 15
16:00 h
Recepció competidors general
17 a 20 h Competició general
20:30 h
Entrega de premis
21:00 h
Entrepà de botifarra per als participants.
Inscripcions
UECC,
edifici PRECSA 4a planta Can Mercader dijous 5, 12, 19 i 26 de juny de 19:00 a
20:00 h.
A
través del formulari que trobareu al blog de l’entitat i fent un ingrés tal i
com s’indica en el formulari.
http://u-e-c-c.blogspot.com.es/
http://u-e-c-c.blogspot.com.es/
(El
dia de la prova s’exigirà el comprovant del pagament)
Les
inscripcions estaran obertes fins mitja hora abans de la recepció
Preus:
FEDERATS
10 Euros (Modalitats mínimes: Majors C o Sub17 C pel general, Sub 14 C per menors de 14 anys).
No
Federats 15 Euros (Inclou assegurança temporal FEEC, per l’activitat)
El
preu inclou, samarreta, avituallament i entrepà de botifarra
Material
necessari:
L’entitat
equiparà les vies amb cintes exprés i disposarà de cordes noves de 10,5 per les
diferents proves, com també de mosquetó de seguretat amb grigri.
El
competidor ha de portar mínim els seus peus de gat i boudrier.
Incripcions Bases Autorització de Tutoria
Incripcions Bases Autorització de Tutoria
divendres, 21 de febrer del 2014
Cara Nord de la Torre de Marboré. Via Ravier-Dufourmantelle
Cara Nord de la Torre de Marboré (3009). Via Ravier-Dufourmantelle.
Dificultad: MD+ (6a, A1+ Obligat).
21 i 22 de Setembre del 2013.
Ja fa molt de temps que aquesta via em rondava pel cap. Havia fullejat unes quantes vegades el llibre de les 100 millors dels Pirineus, de P. Bellefon i el seu destacat lloc en la posició 93.
També en el meu primer curs d’escalada, ens van regalar un llibre de l’ECAM on sortia alguna foto d’aquesta escalada....només veure les fotos em preguntava si jo ho podria fer-ho algun dia.
Aquesta via mítica va ser oberta per Jean Ravier i Claude Dufourmantelle els dies 29 i 30 de Setembre del 1956. Poca broma. Quan entres a la via penses, ‘Quins paios aquests! Com escalaven!‘.
Tot i els anys que han passat avui dia continua sent una senyora via. Té tots els ingredients, difícil 6b+ en lliure, llarga, i a equipar en molts dels passatges. Antigament en alguns punts claus de la via hi havia tacs de fusta, avui estan podrits i molts d’ells inservibles i els has de protegir amb friends i tascons.
És complicat trobar aquesta via en bones condicions, ja que a la part superior hi ha plaques de neu que duren fins i tot al setembre. És molt fàcil trobar-te algun llarg literalment mullat.
Per fi va arribar el moment. Li proposo al Ciscu Carmona d’anar-hi. La seva resposta va ser ràpida, ja que l’any passat ho va intentar, però només van poder fer l’aproximació per culpa del mal temps. El Ciscu em proposa que vingui també un amic seu, el Xavi Aymar. El Xavi és un bon alpinista, que ha estat en moltes expedicions. Com a anècdota, resulta que després d’aquesta escalada tinc un nou amic i he recuperat un cosí llunyà. Resulta que els nostres avis eren cosins, casualitats de la vida.
Decidit doncs i el dissabte 21 enfilem cap a San Nicolas de Bujaruelo. Decidim fer l’aproximació des d’ aquí, ja que tot i ser més llarga hi ha menys trajecte de cotxe que no pas des de Gavarnie.
L’aproximació la ventilem ràpid i a la tarda ja arribem al refugi de Sarradets. A on ens confirmen que no tenim lloc per dormir....i que fa està fent molt de fred. Toca vivac.
A les 7:00 enfilem l’aproximació. En diagonal i sense guanyar molta alçada ens dirigim com una mena de mastil o tub i des d’ aquí sempre anar pujant terrasses en diagonal fins que tenim la paret nord davant. Enfilem directament cap a on intuïm que hi ha la via. La via no es veu fins que no estàs ben bé davant, a on finalment localitzem el diedre groguenc que marca clarament el tercer llarg. Estem aproximadament 1 hora en una aproximació delicada i que demana molta intuïció.
Hi ha dues cordades que van a fer una via de caràcter esportiu. Comencen per un tram que coincideix amb el primer llarg de la Ravier i per tant ens toca esperar una bona estona.
Finalment comencem l’escalada:
1er Llarg (V), comença per un diedre-xemeneia. Els primers 4 metres ja t’ensenyen el que serà la via. El llarg està marcat de 4+, però coincidint amb bastants escalador pot ser perfectament V. Permet posar friends. En posem un de mitjà i després l’ alien groc. Hi ha un parell de pitons.Arribes al peu d’una placa tombada i es fa reunió amb 2 pitons i 1 buri.
2on llarg (V), comença per una placa tombada, fins arribar a un diedret, aquí hi ha un pitó però sembla que quedi molt desplaçat a la dreta. De totes maneres s’assegura bé amb friends , el diedre que cada vegada es va posant més vertical. Finalment arribem a una R al peu del gran diedre. Una R de 2 pitons (reforçable) una mica incòmoda.
3er llarg (6a+), per mi el més bonic de la via. Diedre de 6a+. Comença en un diedre perfecte i vertical a on només sortir de la R li podem encastar un friend del 4 (així ja no el passegem més). Es va fent, i col·locant alguna peça. Arribem a una petita plataforma inclinada que té tres pitons, saltem aquesta R i continuem, per una fissura ample a on entra bé un friend del 3, després d’uns metres verticals arribem a una reunió un xic incòmode amb tres pitons.
4a llarg (V+), llarg de flanqueig tant curiós com impressionant. Sortim de la R a caçar un pont de roca que tenim per sobre, després descendim per una vira amb bons cantos i finalment flanquegem directament per una placa vertical, amb bons cantos de mans però els peus queden bastant pelats. Quan fem uns metres de flanqueig hi ha unes gotes d’aigua pels peus que faciliten l’adherència. Aquest flanqueig està protegit per 2 pitons. Finalment arribem a un diedre- xemeneia, que a l’entrada té un pitó a la dreta, enfilem per escalada assequible fins la R , còmode i ara amb 2 parabolts, ja que han reequipat la via que comparteix R (Sida Vertical). En algunes piades aquest llarg el descriuen mullat......, nosaltres el vam enganxar sec i ja et tallava la respiració....Quan està mullat doncs pots flipar.
5e llarg: Llarg clau de la via i més difícil en diferència (6b+ / o 6a A1+ de friends).
Surt en flanqueig a la dreta una mica incòmode fins a agafar la fissura. Aquí es pot començar a posar alguna peça. La fissura ja ensenya les dents per arribar a un spit, bastant oxidat uns metres més amunt. Després del spit els peus queden bastant venuts i després d’alguna relliscada, fa ser més prudent i ens entretenim a posar algun friend més. Finalment s’acaba la fissura i entrem en uns petits desploms amb bona presa i amb vells pitons, per finalment flanquejar amb molt de pati fins a una R de 2 pitons.
6è llarg (6a). És un diedre xemeneia amb roca molt curiosa. Com si estigués polida per l’aigua. Hi ha pitons i també es pot posar alguna peça. Quan finalitza el diedre marxa clarament a la dreta a on a sobre d’un gran bloc hi ha dos burils que per agafar-los ens haurem d’estirar bé.
7è llarg (V+). Surt clarament a la dreta fins que ens superem una mica i agafem dos pitons, després marxa en diagonal ascendent a la dreta fins a un punt que hi ha dos pitons per protegir el pas per passar a la canal. És un pas tonto. Una vegada creuem la canal per una mena de placa tombada i descomposta de IV, arribem a unes repises còmodes. Aquí no hi ha R s’ha de muntar, però es pot muntar bé amb friends. No cal guardar friends pel següent llarg, ja que sabem que no en necessitarem gaires.
8è llarg Aquí hem d’anar clarament a una curiosa xemeneia que ens farà sortir a un altre extrem. Tècnica de xemeneia i sense poder posar cap peça. No trobem cap pitó en aquest llarg. Llarg fosc i impressionant.
9è llarg (V). Surt a la dreta per atansar una mena de diedre amb blocs, vertical. Hi ha algun pitó i també es pot reforçar bé. Quan portem uns metres del diedre agafem unes repises a la dreta fàcils però amb molt de pati i roca no tan bona, passat un gran bloc a on ens podem assegurar uns metres més arribem a una reunió que té 2 parabolts (d’una via nova). Aquest llarg acostuma a estar mullat. Nosaltres l’hem trobat sec, possiblement perquè ha fet molt de fred i vent, ha fet que l’aigua de dalt es glasses i no regalimés per la paret. Hem tingut sort.
10è llarg. Ara ja veiem que ens en estem sortint. Des d’ aquesta R, si es volgués, ja es podria sortir casi vorejant unes repises. Nosaltres continuem escalant. Sortim a l’esquerra a caçar un esglaó i a on té un punt dèbil que forma una petita xemeneia enfilem recte amunt. Es pot posar alguna peça. Després sortim a una placa tombada i acanalada i la pugem fins a arribar just a sota d’un mur.
11è llarg (V+). Des d’aquí hi ha vàries opcions. O bé sortir a l’esquerra per una repisa per vorejar el mur que tenim davant. Aquesta opció la descartem, es molt fàcil però està glaçada literalment i els peus de gat no són amics del glaç. L’altre opció es tirar recte per una mena de diedre i una última possibilitat era anar una mica a la dreta. La de la dreta és l’opció que elegim, pugem una petita placa per agafar una fissura ben ampla que té uns blocs de pedra empotrats a dins seu. Uns metres més amunt ja se surt a les plataformes de dalt a on és qüestió de buscar un bon punt de reunió.
Hem estat 6 hores escalant la paret, i ben contents ens abracem. És una escalada seria que no ens ha deixat indiferents. Pensant en els primers que la van obrir.....impressionant.
Encara tenim ganes de més i com a bons alpinistes anem a fer el cim de la Torre de Marboré.
Després descens per la ruta que porta de la Torre a les clavilles del Paso de los Sarrios. D’aquí a la Bretxa de Roland i finalment cap al refugi.
Recollim les coses, mengem alguna cosa i tirem avall. Encara arribem amb llum al cotxe.
Enfilem de tornada a la ciutat ben cansats però contents. Un cap de setmana ben complert d’activitat i amb bona companyia....
Aquí us deixo un enllaç d’un vídeo de l’escalada https://www.youtube.com/watch?v=4qZ-pMNw9Qw
Dificultad: MD+ (6a, A1+ Obligat).
21 i 22 de Setembre del 2013.
 |
| Tercer llarg |
També en el meu primer curs d’escalada, ens van regalar un llibre de l’ECAM on sortia alguna foto d’aquesta escalada....només veure les fotos em preguntava si jo ho podria fer-ho algun dia.
Aquesta via mítica va ser oberta per Jean Ravier i Claude Dufourmantelle els dies 29 i 30 de Setembre del 1956. Poca broma. Quan entres a la via penses, ‘Quins paios aquests! Com escalaven!‘.
Tot i els anys que han passat avui dia continua sent una senyora via. Té tots els ingredients, difícil 6b+ en lliure, llarga, i a equipar en molts dels passatges. Antigament en alguns punts claus de la via hi havia tacs de fusta, avui estan podrits i molts d’ells inservibles i els has de protegir amb friends i tascons.
És complicat trobar aquesta via en bones condicions, ja que a la part superior hi ha plaques de neu que duren fins i tot al setembre. És molt fàcil trobar-te algun llarg literalment mullat.
Per fi va arribar el moment. Li proposo al Ciscu Carmona d’anar-hi. La seva resposta va ser ràpida, ja que l’any passat ho va intentar, però només van poder fer l’aproximació per culpa del mal temps. El Ciscu em proposa que vingui també un amic seu, el Xavi Aymar. El Xavi és un bon alpinista, que ha estat en moltes expedicions. Com a anècdota, resulta que després d’aquesta escalada tinc un nou amic i he recuperat un cosí llunyà. Resulta que els nostres avis eren cosins, casualitats de la vida.
Decidit doncs i el dissabte 21 enfilem cap a San Nicolas de Bujaruelo. Decidim fer l’aproximació des d’ aquí, ja que tot i ser més llarga hi ha menys trajecte de cotxe que no pas des de Gavarnie.
L’aproximació la ventilem ràpid i a la tarda ja arribem al refugi de Sarradets. A on ens confirmen que no tenim lloc per dormir....i que fa està fent molt de fred. Toca vivac.
A les 7:00 enfilem l’aproximació. En diagonal i sense guanyar molta alçada ens dirigim com una mena de mastil o tub i des d’ aquí sempre anar pujant terrasses en diagonal fins que tenim la paret nord davant. Enfilem directament cap a on intuïm que hi ha la via. La via no es veu fins que no estàs ben bé davant, a on finalment localitzem el diedre groguenc que marca clarament el tercer llarg. Estem aproximadament 1 hora en una aproximació delicada i que demana molta intuïció.
Hi ha dues cordades que van a fer una via de caràcter esportiu. Comencen per un tram que coincideix amb el primer llarg de la Ravier i per tant ens toca esperar una bona estona.
Finalment comencem l’escalada:
1er Llarg (V), comença per un diedre-xemeneia. Els primers 4 metres ja t’ensenyen el que serà la via. El llarg està marcat de 4+, però coincidint amb bastants escalador pot ser perfectament V. Permet posar friends. En posem un de mitjà i després l’ alien groc. Hi ha un parell de pitons.Arribes al peu d’una placa tombada i es fa reunió amb 2 pitons i 1 buri.
2on llarg (V), comença per una placa tombada, fins arribar a un diedret, aquí hi ha un pitó però sembla que quedi molt desplaçat a la dreta. De totes maneres s’assegura bé amb friends , el diedre que cada vegada es va posant més vertical. Finalment arribem a una R al peu del gran diedre. Una R de 2 pitons (reforçable) una mica incòmoda.
3er llarg (6a+), per mi el més bonic de la via. Diedre de 6a+. Comença en un diedre perfecte i vertical a on només sortir de la R li podem encastar un friend del 4 (així ja no el passegem més). Es va fent, i col·locant alguna peça. Arribem a una petita plataforma inclinada que té tres pitons, saltem aquesta R i continuem, per una fissura ample a on entra bé un friend del 3, després d’uns metres verticals arribem a una reunió un xic incòmode amb tres pitons.
4a llarg (V+), llarg de flanqueig tant curiós com impressionant. Sortim de la R a caçar un pont de roca que tenim per sobre, després descendim per una vira amb bons cantos i finalment flanquegem directament per una placa vertical, amb bons cantos de mans però els peus queden bastant pelats. Quan fem uns metres de flanqueig hi ha unes gotes d’aigua pels peus que faciliten l’adherència. Aquest flanqueig està protegit per 2 pitons. Finalment arribem a un diedre- xemeneia, que a l’entrada té un pitó a la dreta, enfilem per escalada assequible fins la R , còmode i ara amb 2 parabolts, ja que han reequipat la via que comparteix R (Sida Vertical). En algunes piades aquest llarg el descriuen mullat......, nosaltres el vam enganxar sec i ja et tallava la respiració....Quan està mullat doncs pots flipar.
5e llarg: Llarg clau de la via i més difícil en diferència (6b+ / o 6a A1+ de friends).
Surt en flanqueig a la dreta una mica incòmode fins a agafar la fissura. Aquí es pot començar a posar alguna peça. La fissura ja ensenya les dents per arribar a un spit, bastant oxidat uns metres més amunt. Després del spit els peus queden bastant venuts i després d’alguna relliscada, fa ser més prudent i ens entretenim a posar algun friend més. Finalment s’acaba la fissura i entrem en uns petits desploms amb bona presa i amb vells pitons, per finalment flanquejar amb molt de pati fins a una R de 2 pitons.
6è llarg (6a). És un diedre xemeneia amb roca molt curiosa. Com si estigués polida per l’aigua. Hi ha pitons i també es pot posar alguna peça. Quan finalitza el diedre marxa clarament a la dreta a on a sobre d’un gran bloc hi ha dos burils que per agafar-los ens haurem d’estirar bé.
7è llarg (V+). Surt clarament a la dreta fins que ens superem una mica i agafem dos pitons, després marxa en diagonal ascendent a la dreta fins a un punt que hi ha dos pitons per protegir el pas per passar a la canal. És un pas tonto. Una vegada creuem la canal per una mena de placa tombada i descomposta de IV, arribem a unes repises còmodes. Aquí no hi ha R s’ha de muntar, però es pot muntar bé amb friends. No cal guardar friends pel següent llarg, ja que sabem que no en necessitarem gaires.
8è llarg Aquí hem d’anar clarament a una curiosa xemeneia que ens farà sortir a un altre extrem. Tècnica de xemeneia i sense poder posar cap peça. No trobem cap pitó en aquest llarg. Llarg fosc i impressionant.
9è llarg (V). Surt a la dreta per atansar una mena de diedre amb blocs, vertical. Hi ha algun pitó i també es pot reforçar bé. Quan portem uns metres del diedre agafem unes repises a la dreta fàcils però amb molt de pati i roca no tan bona, passat un gran bloc a on ens podem assegurar uns metres més arribem a una reunió que té 2 parabolts (d’una via nova). Aquest llarg acostuma a estar mullat. Nosaltres l’hem trobat sec, possiblement perquè ha fet molt de fred i vent, ha fet que l’aigua de dalt es glasses i no regalimés per la paret. Hem tingut sort.
10è llarg. Ara ja veiem que ens en estem sortint. Des d’ aquesta R, si es volgués, ja es podria sortir casi vorejant unes repises. Nosaltres continuem escalant. Sortim a l’esquerra a caçar un esglaó i a on té un punt dèbil que forma una petita xemeneia enfilem recte amunt. Es pot posar alguna peça. Després sortim a una placa tombada i acanalada i la pugem fins a arribar just a sota d’un mur.
11è llarg (V+). Des d’aquí hi ha vàries opcions. O bé sortir a l’esquerra per una repisa per vorejar el mur que tenim davant. Aquesta opció la descartem, es molt fàcil però està glaçada literalment i els peus de gat no són amics del glaç. L’altre opció es tirar recte per una mena de diedre i una última possibilitat era anar una mica a la dreta. La de la dreta és l’opció que elegim, pugem una petita placa per agafar una fissura ben ampla que té uns blocs de pedra empotrats a dins seu. Uns metres més amunt ja se surt a les plataformes de dalt a on és qüestió de buscar un bon punt de reunió.
Hem estat 6 hores escalant la paret, i ben contents ens abracem. És una escalada seria que no ens ha deixat indiferents. Pensant en els primers que la van obrir.....impressionant.
Encara tenim ganes de més i com a bons alpinistes anem a fer el cim de la Torre de Marboré.
Després descens per la ruta que porta de la Torre a les clavilles del Paso de los Sarrios. D’aquí a la Bretxa de Roland i finalment cap al refugi.
Recollim les coses, mengem alguna cosa i tirem avall. Encara arribem amb llum al cotxe.
Enfilem de tornada a la ciutat ben cansats però contents. Un cap de setmana ben complert d’activitat i amb bona companyia....
Aquí us deixo un enllaç d’un vídeo de l’escalada https://www.youtube.com/watch?v=4qZ-pMNw9Qw
 |
| Primers llargs |
 |
| Flanqueig del 4at llarg |
 |
| Arribant a la R4 |
 |
| Fisura del 5e llarg |
 |
| Arribant a la R5 |
 |
| Ciscu Carmona, Xavi Aymar i Víctor Artís |
dijous, 14 de novembre del 2013
Escalada a Montserrat via la Torna
Aquesta via, es troba, al mirador de Sant Joan.
La via esta oberta per el Guillem Arias.
Es una escalada molt fàcil i recomanable per anar amb la canalla.
Bona roca .
DIFICULTAT: III - III + algun passet de IVinf.
Via per que els nens es familiaritzin, en variàs tirades i el muntatge de reunions.
APROXIMACIÓ: Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan , pujar fins la
l' ermita de Sant Joan, una vegada passada, prendrem, un camí que surt a ma esquerra,
que baixa cap el serrat de la Mònica, (marques blaves ).Arribarem a un collet
que separa el mirador de Sant Joan de la miranda de Santa Caterina, aquí fem una
petita baixada, i al sortir del bosc arribem al bassal dels corbs a ma dreta tenim
la paret, unes xapes de color groc,ens indican el començament de la via.
RECORREGUT DE LA VIA : L1 25m aprox II- III 5 xapes. R1 còmoda 3 xapes per assegurar
L2, 19m aprox. III te un pas a la sortida de la reunió de III+ 4 xapes. R2 còmoda.
L3. 18m aprox. III - II la reunió es fa passat un jardinet, R3 còmoda, i unes bones vistes.
L4. Es el més llarg 32m aprox. III -III+ segons per un sortim podem trobar un pas de IV
grau, però ben assegurat, 7 xapes
Del cim es baixa caminant.
.
La via esta oberta per el Guillem Arias.
Es una escalada molt fàcil i recomanable per anar amb la canalla.
Bona roca .
DIFICULTAT: III - III + algun passet de IVinf.
Via per que els nens es familiaritzin, en variàs tirades i el muntatge de reunions.
APROXIMACIÓ: Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan , pujar fins la
l' ermita de Sant Joan, una vegada passada, prendrem, un camí que surt a ma esquerra,
que baixa cap el serrat de la Mònica, (marques blaves ).Arribarem a un collet
que separa el mirador de Sant Joan de la miranda de Santa Caterina, aquí fem una
petita baixada, i al sortir del bosc arribem al bassal dels corbs a ma dreta tenim
la paret, unes xapes de color groc,ens indican el començament de la via.
RECORREGUT DE LA VIA : L1 25m aprox II- III 5 xapes. R1 còmoda 3 xapes per assegurar
L2, 19m aprox. III te un pas a la sortida de la reunió de III+ 4 xapes. R2 còmoda.
L3. 18m aprox. III - II la reunió es fa passat un jardinet, R3 còmoda, i unes bones vistes.
L4. Es el més llarg 32m aprox. III -III+ segons per un sortim podem trobar un pas de IV
grau, però ben assegurat, 7 xapes
Del cim es baixa caminant.
.
 |
| Ressenya de la via (extreta del blog del Guillem Arias ) |
 |
| Fent el primer llarg |
 |
| Primera reunió |
 |
| pujant el segon llarg |
 |
| en la tercera reunió |
 |
| assegurant des de la tercera reunió |
 |
| Sortint de la via |
dijous, 3 d’octubre del 2013
Escalada Montserrat
29/9/2013
Sortida d' escalada a Montserrat.
La zona escollida, es a Gorros (regió de Tebes),a l' agulla de la Magdalena superior,i la via de la cara sud, ( Super frio). Al costat també està la via, (Puretas clim), que es creuen.
- Dificultat: de III - IV, té tres llarg amb molt bona roca i ben assegurada.
- Descens: Amb ràpels. (instalacions muntades).
- Assistents: Maria Palacios, Olga Manrubia, Antonia Castelo, Alfred Fontanals, Joan Malcampo i
en Josep Rodríguez.
Però només escalarem, la Maria, l' Alfred en Joan i el Josep.
El dia es Preciós però una mica ventat.
L' aproximació la fem caminant per Sant Miquel, on esmorzem, seguim fent l' aproximació, passant per el pla de les Tarantules, una vegada aquí seguim per el camí de Sant Joan, passada l'agulla de la miranda de Sant Joan surten a ma dreta unes escales que pujarem (pujada bastant forta) fins a la cruïlla que ve , de les escales de Jacob, ens trobem al costat de la Magdalena inferior, seguim pujant fins les ruïnes de l' ermita de Santa Magdalena. Aquí tenim un bon mirador de la zona de San Benet, (regió de Tebaida),i del Monestir.
Seguim pujant en direcció SO, fins arribar a una mena de coll entre la Magdalena superior i la
miranda de la Magdalena.
Des d'aquí es veu per on va la via que pujarem, comencem a equipar-nos, prenem una mica d'aigua
i a la feina, anem direcció a la Magdalena i a ma esquerra, trobem una canal estreta i molt pronunciada, que haurem de baixar uns trenta metres, a l' alçada d' una escletxa amb uns arbres,
començen les vies.
Sortida d' escalada a Montserrat.
La zona escollida, es a Gorros (regió de Tebes),a l' agulla de la Magdalena superior,i la via de la cara sud, ( Super frio). Al costat també està la via, (Puretas clim), que es creuen.
- Dificultat: de III - IV, té tres llarg amb molt bona roca i ben assegurada.
- Descens: Amb ràpels. (instalacions muntades).
- Assistents: Maria Palacios, Olga Manrubia, Antonia Castelo, Alfred Fontanals, Joan Malcampo i
en Josep Rodríguez.
Però només escalarem, la Maria, l' Alfred en Joan i el Josep.
El dia es Preciós però una mica ventat.
L' aproximació la fem caminant per Sant Miquel, on esmorzem, seguim fent l' aproximació, passant per el pla de les Tarantules, una vegada aquí seguim per el camí de Sant Joan, passada l'agulla de la miranda de Sant Joan surten a ma dreta unes escales que pujarem (pujada bastant forta) fins a la cruïlla que ve , de les escales de Jacob, ens trobem al costat de la Magdalena inferior, seguim pujant fins les ruïnes de l' ermita de Santa Magdalena. Aquí tenim un bon mirador de la zona de San Benet, (regió de Tebaida),i del Monestir.
Seguim pujant en direcció SO, fins arribar a una mena de coll entre la Magdalena superior i la
miranda de la Magdalena.
Des d'aquí es veu per on va la via que pujarem, comencem a equipar-nos, prenem una mica d'aigua
i a la feina, anem direcció a la Magdalena i a ma esquerra, trobem una canal estreta i molt pronunciada, que haurem de baixar uns trenta metres, a l' alçada d' una escletxa amb uns arbres,
començen les vies.
 |
| Començament de la via |
 |
| Abaix de la via. |
 |
| El Joan i l'Alfred en el primer llarg. |
 |
| El Joan en el segon llarg. |
 |
| La Maria en el primer llarg. |
 |
| L'Alfred i la Maria a la pirmera reunió |
 |
| Foto al cim. |
 |
| Baixant del primer rapel. |
 |
| Baixant del segon rapel. |
 |
| Reunió en el segon rapel. |
dimarts, 17 de setembre del 2013
Via ferrata Teresina
14/ Setembre 2013
El Juan Malcampo em comenta el dia 11 de Setembre, en al tram de la Via Catalana, que ens pertocaba.
Que volia fer la ferrata Teresina. Que si volia anari ?.
En un principi no estava gaire entusiasmat, dons hi ha l' havia fet dues vegades, feia molt de temps; cuan encara no s'arribaba fins adalt del mirador.
Pero aixo es lo que em va acabar d' engrescar.
Aquesta ferrata puja per el serrat de Sant Jeroni desde santa Cecilia fins al mirador de sant Jeroni.
Fitxa tècnica :
Horari- 3 hores de pujada mes 1,30 hores de baixada per la canal de sant Jeroni.
Desnivell- 560 metres.
Dificultat- difícil.
Material necessari :
Arnes, bagues amb dos mosquetons i dissipador de caigudes ,casc , guants , i corda.
Itinerari :
Sortim del aparcament de santa
Cecília anem a buscar la canal de sant Jeroni, arribarem a un punt, que la canal es bifurca ; agafarem la desviació que puja per la dreta , hi han marques blaves i algun passamà de cable i cadenes, fins arribar a peu de via.
La via comesa a la paret de ma dreta amb una cadena i un graó serrat, passarem per sota d' un bloc de pedra.
La ferrata te dos trams ven diferenciats. El primer que puja fins dalt de l' agulla de santa Cecília , es el tram que primer es va obrir , l' any 1993 per l' Antonio Garcia Picazo.
Per mi , aquest tram es el mes maco, dons te una part que passa per un pont penjat molt aeri, però ben assegurat per un cable; seguim progressant amb graons i cable per assegurar , fins arribar a dalt de l' agulla .
Aparti d' aquí comensa el segon tram , fins ara em estat pujant per la cara , E NE i ara passàrem a la banda Oest del serrat . Aquí tenim que fer un descens d' uns 20m que es pot fer un ràpel o be , des grimpar ajudat
per unes petites grapes, i el cable per assegurar , el descens es bastant aeri .
A partir d' aquí l' itinerari continua per lleixàs penjades entre bosc i zones descobertes amb un bon pati que ens portara a una canal xemeneia , per mi es el tros mes difícil i esgotador , sortint d'a qui es veu la barana del mirador.
Sortida realitzada per: Joan Malcampo, Xavier Vendrell , Llorenç Font i Josep Rodríguez
El Juan Malcampo em comenta el dia 11 de Setembre, en al tram de la Via Catalana, que ens pertocaba.
Que volia fer la ferrata Teresina. Que si volia anari ?.
En un principi no estava gaire entusiasmat, dons hi ha l' havia fet dues vegades, feia molt de temps; cuan encara no s'arribaba fins adalt del mirador.
Pero aixo es lo que em va acabar d' engrescar.
Aquesta ferrata puja per el serrat de Sant Jeroni desde santa Cecilia fins al mirador de sant Jeroni.
Fitxa tècnica :
Horari- 3 hores de pujada mes 1,30 hores de baixada per la canal de sant Jeroni.
Desnivell- 560 metres.
Dificultat- difícil.
Material necessari :
Arnes, bagues amb dos mosquetons i dissipador de caigudes ,casc , guants , i corda.
Itinerari :
Sortim del aparcament de santa
Cecília anem a buscar la canal de sant Jeroni, arribarem a un punt, que la canal es bifurca ; agafarem la desviació que puja per la dreta , hi han marques blaves i algun passamà de cable i cadenes, fins arribar a peu de via.
La via comesa a la paret de ma dreta amb una cadena i un graó serrat, passarem per sota d' un bloc de pedra.
La ferrata te dos trams ven diferenciats. El primer que puja fins dalt de l' agulla de santa Cecília , es el tram que primer es va obrir , l' any 1993 per l' Antonio Garcia Picazo.
Per mi , aquest tram es el mes maco, dons te una part que passa per un pont penjat molt aeri, però ben assegurat per un cable; seguim progressant amb graons i cable per assegurar , fins arribar a dalt de l' agulla .
Aparti d' aquí comensa el segon tram , fins ara em estat pujant per la cara , E NE i ara passàrem a la banda Oest del serrat . Aquí tenim que fer un descens d' uns 20m que es pot fer un ràpel o be , des grimpar ajudat
per unes petites grapes, i el cable per assegurar , el descens es bastant aeri .
A partir d' aquí l' itinerari continua per lleixàs penjades entre bosc i zones descobertes amb un bon pati que ens portara a una canal xemeneia , per mi es el tros mes difícil i esgotador , sortint d'a qui es veu la barana del mirador.
Sortida realitzada per: Joan Malcampo, Xavier Vendrell , Llorenç Font i Josep Rodríguez
dilluns, 20 de maig del 2013
2n Open Escalada Dificultat de Cornellà
Aquest és el segon any que organitzem
un Open d’Escalada a Cornellà. L’Open és de dificultat i per tant, es
realitzarà a la part del rocòdrom amb vies de fins a 14 metres d’alçada.
Es realitzarà una competició amb tres categories
ben diferenciades, una SUB 12 (nens i nenes d’entre 10 i 11 anys), un altra de SUB
15 (nens i nenes de 12 a 14 anys) i la general (de 15 a 99 anys......)
Lloc i
dia
Rocòdrom del Parc de Can Mercader de Cornellà de
Llobregat, el dissabte 1
de juny del 2013
Programa
Programa
15:30h Recepció
competidors Sub 12 i Sub 15
16
a 17h Competició Sub 12 i Sub 15
16:00h Recepció
competidors general
17
a 20h Competició general
20:30h Entrega
de premis
21:00h
Entrepà de botifarra per als
participants.
Inscripcions
- UECC, edifici Precsa 4a planta Can Mercader dijous 9, 16, 23
i 30 de maig de 19 a 20:30 h.
o bé:
- A través del formulari de inscripció i
fent un ingrés tal i com s’indica en el mateix formulari
(el dia de la prova s’exigirà el comprovant del pagament)
- Es respectarà l’ordre d’inscripció fins a completar el nº màxim de participants
(el dia de la prova s’exigirà el comprovant del pagament)
- Es respectarà l’ordre d’inscripció fins a completar el nº màxim de participants
- Les inscripcions estaran obertes fins mitja
hora abans de la recepció
Preus
- FEDERATS 10 Euros (Modalitats C o Sub17 com a
mínim pel general i la llicència Sub 14 per menors de 14 anys)
- No Federats 15 Euros (Inclou assegurança
temporal FEEC, per l’activitat)
El preu inclou, samarreta, avituallament i
entrepà de botifarra
Material
necessari
L’entitat equiparà les vies amb cintes exprés i
disposarà de cordes noves de 10,5 per les diferents proves, com també de
mosquetó de seguretat amb grigri.
El competidor ha de portar com a mínim els seus peus de
gat i boudrier.
Aqui podeu trobar les bases de l'Open
ENHORABONA ALS PARTICIPANTS
CLASSIFICACIONS
Open sub 12- 1er: Pere Borrell, 2na: Luna Marsella
Open Sub 14- 1er: Adrián Martin, 2na: Ivet Artís
Open General- 1er: Guillem Brau, 2on: Pau
Rofes, 1ra noia: Marina Font
Enllaç amb les fotos
Fins l'any vinent !!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)